Especialitat farmacèutica.
 

• Especialitat farmacèutica.  Nom que se li donava antigament a la Llei de 1990 del Medicament a Espanya. Sent el medicament de composició i informació definides, de forma farmacèutica i dosificació determinada, preparat pel seu ús medicinal immediat, disposat i acondicionat per a la seva dispensa al públic, amb denominació, embalatge, envàs i etiquetat uniforme i al que l’autoritat farmacèutica atorga autorització sanitària e inscriu en el Registre d’Especialitats Farmacèutiques. Aquest terme s’ha substituït quasi per complet amb la nova Llei de Garanties i ús Racional del Medicament i Productes Sanitaris (LGRUM), de 2006 amb el terme de medicament i solament es manté per a la denominació del medicament genèric. La especialitat farmacèutica Genèrica (EFG), també coneguda com medicament genèric, és l’Especialitat amb la mateixa forma farmacèutica i igual composició qualitativa i quantitativa en substàncies medicinals que altra especialitat de referència (bioequivalència), el perfil d’eficàcia i seguretat de la qual estigui suficientment establert pel seu continuat ús clínic.
• Fórmula magistral. És el medicament destinat a un pacient individualitzat, preparat pel farmacèutic, o sota la seva direcció, per a complimentar expressament una prescripció facultativa detallada de les substàncies medicinals que inclou, segons les normes tècniques i científiques del farmacèutic, dispensat en farmàcia o servei farmacèutic i amb la deguda informació a l’usuari.
• Preparat o fórmula oficinal. És aquell medicament elaborat i garantit per un farmacèutic o sota la seva direcció, dispensat en la seva oficina de farmàcia o servei farmacèutic, enumerat i descrit pel Formulari, destinat al lliurament directe als malalts als que abasteix dita farmàcia o servei farmacèutic.
  

Homeopatia.

El creador de l’homeopatia fou el Dr. Christian Friedrich Samuel Hahneman, nascut a Meissen en 1755, i publicà el seu llibre fonamental “Organon de l’art de curar” a Alemanya en 1810. La teoria homeopàtica està fundada sobre la Llei dels Similars, és a dir, que per eliminar una malaltia hi ha que utilitzar una substància capaç de provocar la mateixa malaltia en una persona sana però en dosis infinitament menors per evitar una intoxicació. La homeopatia utilitza substàncies a dosis infinitesimals que no tenen efectes secundaris i té en compte, no solsament el símptoma del pacient sinó el seu modus vivendi.

Dietètica Infantil i Adults.

Ciència que estudia els règims alimentaris en la salut o en la malaltia (dietoterapia), d’acord amb els coneixements sobre fisiologia de la nutrició en el primer cas i sobre la fisiopatologia del transtorn en qüestió en el segon. Estudi higiènic de l’alimentació, que permet establir, de mode científic, la ració alimentària o dieta convenient a una persona, segons el seu treball o estat de salut.

Nutrició.

La nutrició és el procés biològic en el que els organismes asimilen els aliments i els líquids necessaris pel funcionament, el creixement i el manteniment de les seves funcions vitals. La nutrició també és l’estudi de la relació que existeix entre els aliments i la salut, especialment en la determinació d’una dieta.

Encara que alimentació i nutrició s’utilitzen freqüentment com sinònims, són termes diferents ja que:

• La nutrició fa referència als nutrients que composen els aliments i comprèn un conjunt de fenòmens involuntaris que succeeixen desprès de l’ingesta dels aliments, és a dir, la digestió, l’absorció o pas de la sang des del tub digestiu dels seus components o nutrients, el seu metabolisme o transformacions químiques en les cèl·lules i excreció o eliminació de l’organisme. La nutrició és la ciència que examina la relació entre dieta i salut. Els nutricionistes són professionals de la salut que s’especialitzen en aquesta àrea d’estudi, i estan entrenats per proveir consells dietaris.
• L’alimentació comprèn un conjunt d’actes voluntaris i conscients que van dirigits a l’elecció, preparació i ingestió dels aliments, fenòmens molt relacionats amb el medi sociocultural i econòmic (medi ambient) i determinar al menys en gran part, els hàbits dietètics i estils de vida.

Herboristeria i Fitoteràpia.

L’herboristeria és una botiga on es venen herbes i plantes medicinals.

La fitoteràpia és la teràpia basada en plantes, aliments i elements nutritius, la qual es troba entre les més antigues i potser sigui una de les més fàcils de comprendre de totes les teràpies disponibles.

Veterinària.

Especialitat farmacèutica d’ús veterinari. El medicament veterinari de composició i indicació definides, de forma farmacèutica i dosificació determinades, preparat pel seu ús medicinal immediat, disposat i acondicionat per la seva dispensació al públic, amb denominació, embalatge, envàs i etiquetat uniforme, al que l’Administració General de l’Estat atorga autorització sanitària i inscrigui en el Registre d’Especialitats Farmacèutiques com a medicaments d’ús veterinari.

Dermofarmàcia i cosmètica.

La Dermofarmècia és la branca de la Farmàcia que estudia, fabrica i expèn productes de cosmètica no relacionats amb patologies. De la definició es desprenen tres actuacions del farmacèutic en Dermofarmàcia: investigació, fabricació i dispensació de productes cosmètics, segons informa el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics.

Ortopèdia.

Especialitat que estudia les malalties cròniques de l’aparell osteomuscular (ossos, articulacions, lligaments, tendons, muscles) mitjançant intervenció quirúrgica.

Productes infantil.

Llets d’inici, de creixement, papilles, ‘potitos’, xumets, biberons, tetines, utilitaris per nens, jocs, etc… 

Si vosté ho desitja, i per un període de temps, exposem al nostre taulell la foto del seu nadó.

Anàlisis clínics i pressa de tensió.

Bàscula multifunció, bàscula gratuïta per a nens, perforacions per a arrecades i preparació de blisters individualitzats amb la col·laboració del CAP (Ambulatori).

 

***
JOCS DE SALUT –> En el següent enllaç podeu trobar jocs infantils relacionats amb la salut, del Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona.